Avui he llegit una nota de condol a La Vanguàrdia: "Maria Teresa Duran i Bonet, Col.leccionista de miniatures, Vídua de Miquel Valls i Vilarrubia". Així, en aquest ordre. Primer, col.leccionista de miniatures. Després, vídua de. Potser el pobre Miquel era un home més aviat petit i ja el consideren inclòs en la llista de miniatures. Però sobta l'ordinal per la importància donada a la categoria: primer, col.leccionista; després, vídua. Potser ens trobem, en una societat com la nostra, amb un cas extraordinari de progressisme que atorga als difunts un paper secundari, de desapareguts definitius, d'esborrats del mapa, de pols escampada al vent, i el paper de vídua només és nominal, per cobrar la pensió i prou. Però em temo que no: molt probablement l'amic Miquel ja era el número dos en vida (en aquests àmbits) i potser es dedicava, permeteu-me la perversitat, a treure la pols de la col.lecció matriarcal. El meu sentiment a la família de la senyora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada