dijous, 12 de febrer de 2009

Dijous poema

Carles Salvador - Baladre

Flor roja, de sang,
que creix al barranc
i al meu pit.
Tu ets com l'amor
irat pel dolor
de l'oblit.
Verí i ets bonica.
Un poc xica.
Per xò t'he collit
i et porte en el flanc
del meu pit,
ací on raja sang
d'amor i d'oblit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada