Agustí, avui el teu record és encara una presència constant que dibuixa llàgrimes en la nostra retina. He triat per a tu aquests versos...
Màrius Torres - Això és la joia
Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
Això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
dijous, 21 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bonics versos amb un tel de tristesa
ResponEliminaBoniques paraules. Però no tan boniques com la intenció de qui les ha penjat. Tots hauríem de tenir tan bons amics el dia que marxem.
ResponEliminaEl dia que marxem, i aquí el drama, hem de saber que marxem. Així tindrem l'oportunitat d'abraçar els amics per darrera vegada.
ResponElimina