dijous, 20 d’agost de 2009

Avui poema

Aquestes calors insuportables ens menen a altres calors de jovenesa on passejavem pels camps i pels boscos de Sant Boi. Llavors, tot era una mica més nostre que ara i, fins i tot, hi havia libèl.lules...

Maria Antònia Salvà - Libèl.lula

Flor viva de l’aire,
libèl.lula atzur,
volares rondaire,
per sobre del mur.

Tota esgarrifança,
tota il.lusió,
son blau d’esperança
llançant a baldó,

la meravellera
s’emmeravellà;
més tu, l’encisera,
fugies enllà.

2 comentaris:

  1. Oi que el mot "libèl·lula" té un encant especial, una ressoonància esplèndida?

    ResponElimina
  2. Si. I encara més si tenim en compte el misteri del seu altre nom català: "espiadimonis"!

    ResponElimina