Aquestes calors insuportables ens menen a altres calors de jovenesa on passejavem pels camps i pels boscos de Sant Boi. Llavors, tot era una mica més nostre que ara i, fins i tot, hi havia libèl.lules...
Maria Antònia Salvà - Libèl.lula
Flor viva de l’aire,
libèl.lula atzur,
volares rondaire,
per sobre del mur.
Tota esgarrifança,
tota il.lusió,
son blau d’esperança
llançant a baldó,
la meravellera
s’emmeravellà;
més tu, l’encisera,
fugies enllà.
dijous, 20 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oi que el mot "libèl·lula" té un encant especial, una ressoonància esplèndida?
ResponEliminaSi. I encara més si tenim en compte el misteri del seu altre nom català: "espiadimonis"!
ResponElimina