divendres, 27 de març del 2009

Ànimes (2)

Gos vell

Diabètic, amb un fetge inflat com un meló per haver menjat tota la vida com una persona, les persones se’l miren amb pena i pensen en la sort que tindrà quan li arribarà l’hora que li faran l’eutanàsia. Gros com un porc, camina lentament amb la sort d’anar a quatre grapes i no necessitar crosses. Dorm sempre fora perquè se li escapen els pets a tothora i només el deixen entrar a casa de passada per baixar al carrer dos cops al dia. El fred li fa un abric gèlid i dur que se li enganxa als ossos. I morirà un dia tot sol, al balcó, una nit de pluja, perquè la família l’haurà oblidat per anar al cine a veure una pel.lícula de Walt Disney doblada al català.

6 comentaris:

  1. Ai! pobre gos! Ara m'ha fet pena, quina família! Però a sobre en tindrà la culpa el Pobre Walt Disney, que fa anys que no hi és...

    ResponElimina
  2. Correspon a un fet real? Un animal vellet i malalt, que ha compartit la vida amb una família, es mereix més escalfor i caliu que mai. No puc suportar veure patir els animals, crec que ja ho saps.
    És un bonic text, molt trist, i malauradament, reflecteix una situació recurrent.

    ResponElimina
  3. Jo he viscut sempre en un barri. I aituacions com aquesta n'he vistes unes quantes. Ara, potser no tantes. Però el maltracte als animals és, potser, la manera que tenen alguns de no maltractar persones.

    ResponElimina
  4. Suposo que la teva darrera reflexió no implica una justificació. Si volen maltractar algú, que es tirin de cap a mar!

    ResponElimina
  5. No, no. Quan he dit això volia dir que el maltracte als animals és la més gran de les covardies. Maltracten el més indefens. M'he explicat molt malament.

    ResponElimina
  6. No, en realitat ja m'ho he imaginat. Jo també ho penso. No puc suportar que ningú faci mal als animals, amb tot els que ells representen i donen a canvi de res. D'altra banda, què ens fa pensar que som els reis del món?

    ResponElimina